(26/01/2009) - La Comissió del Centenari de l´estelada rep el premi ´Dignitat 2008´

La Comissió del Centenari de la senyera estelada, ha estat guardonada amb el premi ´Dignitat 2008´ per la seva tasca de commemoració dels cent anys d´independentisme català amb la creació de la senyera estelada.
Els premis els concedeix la Comissió de la Dignitat aquest dilluns al vespre en un acte al Museu d’Història de Catalunya. Oriol Falguera, de Tona, serà un dels membres de la comissió encarregats de recollir el premi.
A banda del lliurament de guardons, aquest vespre hi haurà un sopar previ i les entitats aprofitaran per explicar projectes de futur. En el cas de la Comissió del centenari de l’estelada, s’aposta per convertir la iniciativa en una projecció de Catalunya a l’exterior. Falguera també explica que creuen que fins ara han tingut un gran ressò, i que la campanya ha trencat fronteres.
Una de les fites de la Comissió va ser aconseguir que 140 ajuntament catalans fessin onejar la senyera estelada el passat 11 de setembre, amb un seguiment molt important a la comarca d’osona. Falguera considera que el fet que historiadors de renom i altres personalitats els avalessin ha contribuït a revaloritzar aquest símbol.

Enllaç a la notícia a Televisió de Catalunya




(26/01/2009) - Ciudadanos torna a parlar de l´estelada al Parlament

Llegim al blog d´en Pere Aragonès d´ERC:
Aquest matí a la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament de Catalunya hem debatut una proposta del Grup Mixt que demanava un posicionament contrari a la presència de la bandera estelada als ajuntaments, on he intervingut en nom d’ERC i també del PSC i ICV, que han subscrit el nostre posicionament. És un nou episodi de l’obsessió nacionalista espanyola de Ciutadans, que compta amb un full de serveis sobre aquestes qüestions força llarg (demanant la presència de la bandera espanyola arreu, i oblidant-se de les absències de la senyera als edificis oficials espanyols), i que -evidentment- mai ha posat el crit al cel quan s’han col·locat altres banderes (del Tíbet, de l’alliberament gai, etc.) com a domassos als Ajuntaments.

Enllaç al blog amb la notícia d´en Pere Aragonès




(08/01/2009) - La Comissió 100 anys d´Estelada rep el Premi ´Dignitat 2007-2008´ que atorga la Comissió de la Dignitat

Durant l´any 2008, commemorant el centenari de la bandera estelada, la Comissió 100 anys d´Estelada va dur a terme diverses iniciatives per commemorar el centenari de la bandera independentista. Ara, un cop finalitzat l´any, la Comissió de la Dignitat ha anunciat que entre els guardonats pel premi ´Dignitat´, que lliuraran el proper 26 de gener, hi ha l´entitat que rememora les quatre barres i l´estrella. La Comissió 100 anys d´Estelada ha celebrat el premi, i ha assegurat que continuaran molestant "fins aconseguir la llibertat".

Entre les accions que s´han dut a terme durant el 2008, hi ha el fet que l´estelada hagi coronat més de 100 cims, entre d´ells l´Everest o la reedició del llibre que explica l´origen de la bandera, entre d´altres. A més, s´han congratulat acabant l´any constatant que molesten "l´enemic", fent referència a les protestes del PP davant la decisió de l´Ajuntament de Barcelona de dedicar un carrer al creador de l´estelada, Vicenç Albert Ballester.

Els altres guardonats pel premi Dignitat 2007-2008 han estat els documentalistes àudiovisuals Montserrat Armengou i Ricard Belis, per la seva contribució a la recuperació de la memòria històrica antifeixista i catalanista, l´artista visual Francesc Torres per l´obra "Fosca és l´habitació on dormim", i la Xarxa d´Entitats per la seva tasca de recuperació de les "4 columnes de Montjuïc".


Enllaç a la notícia a www.tribuna.cat




(01/01/2009) - Un centenari pensant en Joan Crexell: Publiquem text aparegut al diari el Punt el 30/12/08 rememorant la figura de l´escriptor de l´Origen de la bandera independentista i en reivindica l´esperit d´home de lletres compromès amb l´alliberament nacional

El passat dia 3 va ser notícia meritòria en aquest diari la cloenda formal del centenari de l´estelada. En l´acte al Museu d´Història de Catalunya, a part del reconeixement als independentistes veterans, com a primers o descendents dels primers portadors ideològics de l´estendard; als alcaldes que hissaren l´estelada per la Diada; juntament amb l´apunt biogràfic de Vicenç Albert Ballester, es va fer esment de la reedició commemorativa de l´obra d´investigació de Joan Crexell i Playà Origen de la bandera independentista.

Les dues primeres edicions d´aquest llibre (1984 i 1988), a càrrec de l´empenta d´Enric Borràs i de l´editorial El Llamp, varen ser molt populars. Probablement aquesta va ser l´obra més coneguda de l´autor, d´entre una vasta producció de treballs d´investigació. L´edició corregida i augmentada editada pel centenari de l´estelada per Dalmau Editor és, a la vegada, un merescut homenatge a la dilatada trajectòria del traspassat periodista i investigador. Tot i morir prematurament l´any 1994 als 50 anys, Crexell va obrir un fèrtil camí en el terreny de la recuperació de la memòria del catalanisme intransigent, a través d´una ingent tasca d´investigació, avui recopilada junt amb la seva biblioteca particular a la Universitat Pompeu Fabra, gràcies a la gestió feta per l´escriptor Albert Manent. Entre les seves vint-i-cinc obres publicades, se´n destaquen Textos militars catalans (1924-1926) (Edició de l´autor, 1978), Els Fets del Palau i el consell de guerra a Jordi Pujol (La Magrana, 1982), La caputxinada (Ed. 62, 1986), El monument a Rafael Casanova (El Llamp, 1986), El Complot de Garraf (PAM, 1988) i Nacionalisme i Jocs Olímpics del 1992 (Columna, 1994). Queden encara alguns treballs inèdits pendents, com ara El motí contra les quintes de 1773, una victòria de Catalunya, Les campanyes del «Català a l´Escola» durant el franquisme, La bandera de la Unió Catalanista i Caplletres nacionalistes... Segueix en l´enllaç de sota.

Enllaç al text complert del Punt




(29/12/2008) - Resposta a les declaracions d´Alberto Fernández Díaz per la decisió de tenir un carrer de Barcelona en memòria del creador de la bandera estelada

Barcelona, any 1938 guerra dels tres anys, al carrer de la Canuda encara fumegen les restes de l’edifici on hi havia hagut la seu de la Unió Catalanista.
L’aviació feixista italiana l’ha bombardejada, entre d’atres ”objectius militars”. Mentrestant mor al Masnou (Maresme) Vicenç Albert Ballester i Camps, fill de Barcelona, periodista, darrer president de la Unió Catalanista i impulsor de l’estelada. Aquell mateix any, a proposta de l’equip municipal d’ERC, el nom de Ballester fou designat per ocupar l’espai que deixà l’enderrocada illa de cases del carrer Canuda, l’actual plaça de Madrid. L’acord no s’aplicà mai i logicament, la dictadura s’oblidà per complet del tema. L’any 1985, l’historiador i periodista Joan Crexell recuperà el vell acord consistorial republicà, de la paraula del director de l’Arxiu Històric Municipal, Jaume Sobrequés i del propi alcalde Pasqual Maragall. La paraula però, se l’emportà el vent.

Enguany la Comissió del centenari de l’estelada, recuperà aquella proposta presentada per Crexell i la remeté a la ponència del nomenclàtor de Barcelona. D’entrada, la secretaria de la ponència no tenia registrada l’aprovació de la proposta de Crexell i ni tan sols tenia constància de la petició. La proposta de la Comissió però, s’acceptà finalment de forma oficial. El setembre de 2008, la ponència del nomenclàtor aprovava per fi, concedir a Vicenç Albert Ballester un espai a la ciutat.

Després de donar compte a la premsa de la rellevant notícia que restitueix la memòria d’un personatge clau en la història de la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya, ja va sortir qui ho rebutjava. Concretament, el regidor popular Alberto Fernández Díaz declarava que no ho trobava adequat.
Des de la Comissió respectem les discrepàncies respecte a aquesta decisió presa o de qualsevol altra.
però obstaculitzar avui el dret de Ballester a tenir un lloc d’honor a Barcelona, és posar fre a la mateixa democràcia. Perquè el cas de Ballester és flagrant. El seu espai de memòria a la ciutat ja porta oficialment 70 anys d’espera i tres aprovacions també oficials, dues de els quals fallides sense emplaçament ferm.

Entenem que el senyor Fernández estigui obligat per ideologia a evitar que s’honori els patriotes i es lloïn els repressors, però per fer-ho bé, a part de rebutjar Ballester públicament, convindria que maldés per preservar els carrers de Barcelona amb noms i personatges que li complauen, com ara el polític i patrocinador de Franco, Francesc Cambó, el navilier i negrer Antoni López o la mateixa plaça Madrid, batejada pels mateixos que la van crear amb els seus projectils. De fer-ho així, la seva demanda plauria encara més a l’imperi.




(28/12/2008) - Fernández Díaz (PP) demana retirar la concessió d´un carrer al promotor de l´estelada a Barcelona

El president del grup municipal del PP a l´Ajuntament de Barcelona, Alberto Fernández Díaz, ha instat avui el consistori de Barcelona a retirar la concessió d´un carrer a Vicenç Ballester, promotor de l´estelada o bandera independentista.
En un comunicat, ha explicat que aquesta concessió és un dels acords que va prendre la ponència del nomenclàtor dels carrers de Barcelona. Per a l´edil popular, és "patètic" que l´equip de govern barceloní permeti aquesta decisió i doni "cobertura als plantejaments independentistes d´ERC".
"Ja que el PSC valora personatges d´aquesta índole, pot ser que abans s´hagués de plantejar dedicar carrers a altres catalans amb mèrits demostrats, com és el cas de l´inventor de la pesseta, Laureano Figuerola", ha dit.

Enllaç a la notícia del diari espanyol La Razón




(26/12/2008) - A la Roca del Vallès lluirà l´estelada aquest 26 de desembre

Ens comuniquen que en sessió plenària extraordinària, el Ple de l´Ajuntament de la Roca del Vallès amb els vots favorables d´ERC i CiU, va aprovar la moció presentada per ERC (i proposada per les JERC) sobre la celebració del centenari de l´estelada en el nostre municipi.

Es va triar un dia assenyalat en dates nadalenques per tal d´oferir un petit homenatge a la nostra ensenya. Així doncs, divendres 26 de desembre (Sant Esteve) i coincidint amb la celebració del tradicional pessebre vivent d´aquesta localitat, que reuneix gran quantitat de veïns i veïnes, la senyera estelada onejarà en un lloc privilegiat del nostre municipi, a l´entrada de la carretera de Granollers-la Roca, just a la rotonda on hi ha el muntatge dedicat al Pla de les Hortes i just davant de la façana del casc antic del poble.

Serà un plaer poder comptar (per fi) amb una infraestructura que fins a dia d´avui no existia en tot el municipi i que a partir d´ara, permetrà onejar els 365 dies de l´any la nostra senyera i, excepcionalment el dia 26, l´estelada.




(16/12/2008) - Joan Marc Passada de la Comissió centenari de l´estelada i Joan Puig d´ERC inauguren l´exposició a Sant Cugat

La Casa de Cultura de la població vallesana de Sant Cugat acull una exposició que commemora el centenari de l´estelada, la bandera independentista.
La mostra, organitzada per la Joventuts d´Esquerra Republicana (JERC), consta d´onze plafons informatius editats per la Comissió del centenari de l´estelada que expliquen la història de l´estalada.

Notícia a ràdio Sant Cugat




(12/12/2008) - El setmanari Presència (del 12 al 18 de desembre) publica un reportatge sobre el Centenari

La històrica revista gironina "Presència" que actualment és el setmanari dominical de el diari "El Punt", publica un reportatge de quatre pàgines sobre el centenari de l´Estelada. A càrrec de la periodista Anna Aguilar, el reportatge recull el seu naixement, història i personatges que han fet de la senyera independentista, l´estandard de la lluita per l´alliberament de Catalunya des de fa cent anys.

La popular capçalera recull també en el mateix número, una entrevista amb el veterà empresari Ermengol Passola, que va impulsar durant la dictadura, entre altres iniciatives, els segells Edigsa i Concèntric de música en català i durant molts anys, va dirigir la secció independentista d´Òmnium Cultural, Amics de Joan Ballester i Canals, en memòria d´un altre veterà patriota que publicà per primer cop un mapa dels Països Catalans, els anys setenta, fet pel qual va ser empresonat.




(11/12/2008) - Esquerra commemora el centenari de l’estelada i el 75è aniversari de la mort de Francesc Macià

Esquerra de Sabadell ha volgut traslladar la commemoració del centenari de la bandera estelada a la ciutat amb un acte aquest vespre, a partir de les 9 de la nit, en el qual intervindrà l’historiador sabadellenc Jaume Pont. Amb l’acte també es vol recordar que enguany és el 75è aniversari de la mort del president Francesc Macià.
La necessitat de la creació d’una bandera de combat va prendre forma definitiva a través de la inspiració de l’activista i polític Vicenç-Albert Ballester l’any 1918, però en una fotografia del 1908 al Casal Català de París ja s’hi pot apreciar la primera estelada. Amb l’estel solitari a la bandera es pretenia simbolitzar l’anhel de llibertat dels catalans, inspirant-se en la bandera cubana. Enguany, doncs, es compleixen cent anys d’història de la bandera independentista que al llarg del 2008 la Comissió 100 anys d´estelada s’ha encarregat de recordar, difondre i rellançar arreu del país.

La notícia complerta a vilaweb Sabadell




S'estan mostrant 10 notícies (181-190) d'un total de 362.
Pàgina 19 de 37
Pàgina anterior 1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  15  16  17  18  19  20  21  22  23  24  25  26  27  28  29  30  31  32  33  34  35  36  37 Pàgina següent
Si teniu qualsevol suggeriment, idea o voleu col·laborar amb la comissió 100 anys d'estelada ens podeu enviar un email a: contacte@estelada.cat
També podeu col·laborar amb el projecte comprant alguna de les nostres samarretes independentistes o bandera negra clicant aquí